ESTAT D’ALARMA, CONFINAMENT I MULTES

Algunes de les multes imposades durant el confinament per transitar per la via pública s’han declarat nul•les

ESTAT D’ALARMA, CONFINAMENT I MULTES

El matí del passat 22 de març de 2020, només uns dies després de decretar-se l’estat d’alarma que imposava les mesures de confinament ciutadà més severes des de l’inici de la pandèmia, agents del Cos Nacional de Policia van denunciar una veïna d’Avilés (Astúries) per desobediència, ja que transitava per la via pública sense causa justificada.

Se li imposava una multa de 600 euros que, després de pagar-la en el període voluntari amb la consegüent reducció del 50 %, recorre davant la justícia ordinària, argumentant que els seus actes no eren constitutius de desobediència, que el mer fet de trobar-se fora del seu domicili no és en sí mateix constitutiu d’infracció, ja que la normativa permetia el trànsit en alguns supòsits i altres qüestions més tècniques, en relació a la legalitat de la normativa i el règim sancionador aplicable.

Ara un jutge del contenciós administratiu d’Oviedo ha donat la raó a la denunciada i ha declarat nul de ple dret l’acte sancionador.

Assenyala amb caràcter previ que el fet d’haver pagat la multa amb la consegüent rebaixa del 50 % en el període voluntari, posant fi a l’expedient administratiu, després no impedeix invocar davant dels tribunals motivacions jurídiques sense posar en dubte els fets de càrrec, assenyalats en el butlletí de denúncia i acord d’incoació de l’expedient sancionador.

Entrant ja al fons de la qüestió, al jutge li sorprèn que l’administració de l’Estat entengui que la desobediència es consumeixi amb el simple fet de transitar per una via pública durant l’estat d’alarma. Assenyala que el règim sancionador és únic, hi hagi o no hi hagi estat d’alarma, però no existeix cap norma que sancioni una suposada limitació a la llibertat de circulació, que en el nostre ordenament jurídic es configura com un dret fonamental. Aprecia en els agents un «absolut menyspreu pels drets fonamentals de la multada», a qui denuncien per desobediència, quan es desconeix el mandat que l’actora va desobeir.

Tampoc entén com la vulneració de la limitació a la llibertat de circulació pot ser entesa com una desobediència quan no consta que la denunciada desobeís una ordre legítima donada pels agents denunciants, atès que va abandonar el lloc tal com se li va requerir.

Conclou assenyalant que, perquè es pugui parlar d’una infracció administrativa de desobediència, l’ordre ha de ser legítima, dictada per l’autoritat dins de la seva competència i revestida de les formalitats legals corresponents. L’ordre ha ser expressa, personal, clara i terminant, s’ha d’haver dut a terme amb totes les disposicions legals i no es pot confondre la desobediència amb omissions que procedeixin d’error o mala intel·ligència, en les quals no s’exterioritza una voluntat deliberadament rebel al compliment o execució.

 

Si usted se encuentra en una situación similar a la descrita nuestros profesionales podrán asesorarle en la defensa de sus derechos

 

 



Subscrigui al nostre Newsletter